L'inici

Aquelles vacances tenia ganes d’estar tranquila, volia reflexionar i donar un canvi a la seva vida. ja havia passat l’adolescència, de fet ja feia una quants anys que l’havia passat i encara es sentia perduda en un mon massa complicat. Moltes coses li cridaven l’atenció desde la fotografia a la botànica, passant per la pintura, la cuina i la biologia……..tenia el cap fet un embolic i volia deixar enrere aquella feina que tant poc li agradava venent fotocopiadores a la copisteria de davant de casa.
Va trucar a la besàvia i li va demanar si li feia res que anés a passar tot l’estiu amb ella ( estava segura que la desconnexió total amb la ciutat durant un mes i mig li serviria per treure l’aigua clara de tot plegat ).Va omplir una motxilla i va agafar la reflex atrotinada del pare,va pujar al ford fiesta de segona ma que tenia aparcat dos carrers més avall i va pensar que ja trucaria al pare i als amics quan estigues instal·lada. Desprès de gairebé dos hores conduint per fi darrera d’un revolt va veure el campanar del poble que majestuós li donava la benvinguda. Va baixar la finestra del cotxe i va respirar a fons…………es va sentir genial………va apagar la radio, va parar el cotxe un moment a una banda de la carretera i el silenci la va omplir; que en feia de temps que no sentia això, desprès i fixant-se més va poder sentir uns ocells que cantaven un troç més enllà va tancar els ulls i fins i tot sentia els nens jugant a la plaça del poble com havia fet ella mateixa anys enrere. L’avia Isabel com sempre li havia dit va estar molt contenta de veure-la i la va instal·lar a una habitació que tenia al costat de les golfes, van sopar i van xerrar una estoneta. Admirava a aquella dona que tantes coses havia viscut i que tant l’havia cuidat desprès de la mort de l’avia i de la mare.
A la nit quan tot era ja fosc un soroll la va despertar……l’aire havia obert una finestra.
Va mirar el rellotge i va veure que eren les quatre tocades, com el toc-toc-toc de la finestra no la deixava aclucar l’ull i ja s’havia desvetllat va aixecar-se i va anar a tancar-la. A la sala del costat i hi havia piles i piles de coses:quan de sobte el va veure…………………..era un bagul………….va fer memòria però no el recordava ( amb la de cops que havia estat aquí dalt no s’hi havia fixat mai ) i ara es sentia atreta per ell sense que ningú pogués fer-hi res. Asseguda davant del bagul va encendre una espelma i amb els dits va treure la pols que tenia per sobre. Lentament va obrir-lo. No sabia si trobaria alguna cosa interessant, va començar a remenar papers, buscar, llegir, somiar………



"oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te" Feliu Ventura

Passat.....

Mai havia sigut religiosa. De petita la seva mare l’obligava cada diumenge a anar a l’ofici de les 12……que dirien al poble d’una mare que no porta la filla a complir amb els seus deures divins. Aquella repetició setmanal de càntics, salms i sermons se li havien quedat gravats a la ment al costat de tots els rius de la península, las “ Capitales de Província” i el llistat de “ Los Reyes Godos”, que el Sr. Tomas Castillejo li havia fet aprendre a base de repeticions i cops de fusta,…….segurament ara que havien passat 40 anys encara podria recitar de dalt a baix el llibret que setmana rera setmana el capellà repetia ( no entenia com ella nomes sentint-lo un cop a la setmana el podia recitar amb els ulls tancats i el rector que el recitava cada dia l’havia de llegir sempre……… no deu ser massa llest pensava) .

Ahir

Ahir era Sant Bonaventura...........vaig pensar que en coneixia un........buenu, tant com coneixe'l..........quan anava a l'institut a la meva classe n'hi havia un.........mai vaig saber com li deien.......Ventura, segurament.........sempre anava sol........ningú mai el cridava........